A partir del dia 2 de Gener ja es podran fer anar a tot el poble les noves àrees de contenidors soterrats.
dimecres, 31 de desembre del 2008
Nou sistema de recollida selectiva: entra en vigor el proper dia 2.
A partir del dia 2 de Gener ja es podran fer anar a tot el poble les noves àrees de contenidors soterrats.
dimecres, 24 de desembre del 2008
dilluns, 15 de desembre del 2008
dilluns, 8 de desembre del 2008
dilluns, 1 de desembre del 2008
dissabte, 29 de novembre del 2008
dimarts, 25 de novembre del 2008
dimecres, 19 de novembre del 2008
dilluns, 10 de novembre del 2008
diumenge, 9 de novembre del 2008
diumenge, 2 de novembre del 2008
dimarts, 28 d’octubre del 2008
diumenge, 19 d’octubre del 2008
AMPLIACIÓ DE LA GUARDERIA MUNICIPAL
Amb un augment important de places, passant de les 41 actuals a les 82.
dilluns, 13 d’octubre del 2008
dissabte, 4 d’octubre del 2008
Festa Major dels Arcs 2008
Pregó de la Festa Major dels Arcs, al local Social del poble, a càrrec de la Sra. Teresa Cunillera, Vice-presidenta primera del Congrès dels Diputats.
dimecres, 24 de setembre del 2008
dilluns, 22 de setembre del 2008
Les obres a la residència continuen a bon ritme.
Ben aviat es podrà gaudir d'aquest nou servei al nostre municipi.
imatge i informació extreta de: www.bellvís.cat
dijous, 18 de setembre del 2008
dilluns, 8 de setembre del 2008
divendres, 5 de setembre del 2008
INFORMACIÓ D’INTERÈS MUNICIPAL
Ajuntament de Bellvís: Carrer de Domènec Cardenal, 48 25142 Bellvís Tel.: 973 56 50 00
Servei de notaria: dilluns a les 11 h del matí. (Ajuntament)
Jutjat de pau: dimarts a partir de les 10 h del matí. (Ajuntament)
Assistents socials: de les 11 h a 13 h del matí. (Ajuntament)
Consultori Mèdic Municipal: Carrer Major, s/n 25142 Bellvís Tel.: 973 71 61 29
Llar d’infants Verge de les Sogues: Pg. d’Urgell , 19 25142 Bellvís Tel.: 973 71 61 12
CEIP Joaquim Palacín: Passeig d’Urgell nº17 25142 Bellvís Tel.: 973 56 53 28
Farmàcia de Bellvís: Passeig d’Urgell nº7 25142 Bellvís Tel.: 973 56 50 10
Biblioteca de Bellvís: Plaça de Catalunya, s/n 25142 Bellvís Tel.: 973 56 50 00
Oficina de Correus: Plaça de la Verge de les Sogues
Servei de notaria: dilluns a les 11 h del matí. (Ajuntament)
Jutjat de pau: dimarts a partir de les 10 h del matí. (Ajuntament)
Assistents socials: de les 11 h a 13 h del matí. (Ajuntament)
Consultori Mèdic Municipal: Carrer Major, s/n 25142 Bellvís Tel.: 973 71 61 29
Llar d’infants Verge de les Sogues: Pg. d’Urgell , 19 25142 Bellvís Tel.: 973 71 61 12
CEIP Joaquim Palacín: Passeig d’Urgell nº17 25142 Bellvís Tel.: 973 56 53 28
Farmàcia de Bellvís: Passeig d’Urgell nº7 25142 Bellvís Tel.: 973 56 50 10
Biblioteca de Bellvís: Plaça de Catalunya, s/n 25142 Bellvís Tel.: 973 56 50 00
Oficina de Correus: Plaça de la Verge de les Sogues
dimecres, 27 d’agost del 2008
dilluns, 25 d’agost del 2008
dissabte, 23 d’agost del 2008
dimecres, 20 d’agost del 2008
dimarts, 5 d’agost del 2008
dimecres, 30 de juliol del 2008
dimecres, 23 de juliol del 2008
La Verge de les Sogues
Patrona de Bellvís i Els Arcs.
imatge extreta de: http://www.xtec.cat/~jaumedes/imatges/marededeu.jpg
dissabte, 19 de juliol del 2008
divendres, 18 de juliol del 2008
dimarts, 15 de juliol del 2008
dilluns, 14 de juliol del 2008
dilluns, 7 de juliol del 2008
La Verge de les Sogues
text i imatges extretes íntegrament de www.bellvís.org
Aparició
Així m ho van explicar a mi i sense mirar prim us ho explico jo....
Quin dia era?, ah si. Era un 26 d Octubre :-)
L'any 1190 a Joan Amorós (pagès de Sidamon) en tornar del molí de Balaguer amb una mula (que li havien deixat), carregada de farina el va agafar una tormenta "espectacular" en passar per un determinat indret del terme de Bellvís (pel camí de Balaguer a la partida del prat o parat), l'animal va caure dins un toll de fang i no podia aixecar-se. L'home, ja gran, tenia por de perdre l'animal i la càrrega. De genolls va aixecar pregaria a la Mare de Deu i la tempesta va parar.
Una dona, una pagesa amb el seu fill en braços va passar per allí. Li va oferir ajuda:
- Talla les sogues que carreguen l'animal així aquest podrà aixecar-se. Jo t'ajudaré a carregar de nou.
En Joan Amorós va fer cas de la Sra. i sense mullar-se va entrar en el fang i va tallar les cordes que aguantaven la farina, ara eixuta. La Sra. el va ajudar a carregar la mula de nou i amb les seves mans va ajuntar les Sogues que ell havia tallat....
- Qui sou?
- Tu m has demanat ajuda!!
Ella, va demanar un santuari als de Bellvís. Que quan anaren al lloc de l'aparició hi van trobar una talla d una Mare de Deu. Allí mateix hi ha la capella del miracle dels peus de la qual neix aigua clara i dolça contínuament.
Aquesta plana especialment la dedico a la meva mare, segur que li hagues agradat
visita la pàgina de l'autor
Aparició
Així m ho van explicar a mi i sense mirar prim us ho explico jo....
Quin dia era?, ah si. Era un 26 d Octubre :-)
L'any 1190 a Joan Amorós (pagès de Sidamon) en tornar del molí de Balaguer amb una mula (que li havien deixat), carregada de farina el va agafar una tormenta "espectacular" en passar per un determinat indret del terme de Bellvís (pel camí de Balaguer a la partida del prat o parat), l'animal va caure dins un toll de fang i no podia aixecar-se. L'home, ja gran, tenia por de perdre l'animal i la càrrega. De genolls va aixecar pregaria a la Mare de Deu i la tempesta va parar.
Una dona, una pagesa amb el seu fill en braços va passar per allí. Li va oferir ajuda:
- Talla les sogues que carreguen l'animal així aquest podrà aixecar-se. Jo t'ajudaré a carregar de nou.
En Joan Amorós va fer cas de la Sra. i sense mullar-se va entrar en el fang i va tallar les cordes que aguantaven la farina, ara eixuta. La Sra. el va ajudar a carregar la mula de nou i amb les seves mans va ajuntar les Sogues que ell havia tallat....
- Qui sou?
- Tu m has demanat ajuda!!
Ella, va demanar un santuari als de Bellvís. Que quan anaren al lloc de l'aparició hi van trobar una talla d una Mare de Deu. Allí mateix hi ha la capella del miracle dels peus de la qual neix aigua clara i dolça contínuament.
Aquesta plana especialment la dedico a la meva mare, segur que li hagues agradat
visita la pàgina de l'autor
dimecres, 2 de juliol del 2008
dijous, 26 de juny del 2008
dimecres, 18 de juny del 2008
diumenge, 15 de juny del 2008
divendres, 13 de juny del 2008
Trets històrics del poble
imatges i text extret de www.bellvis.org
El municipi de Bellvís pertany a la comarca del Pla d’Urgell, tot i que fins l’any 1988 pertanyé a la comarca de la Noguera. Amb la creació de la nova comarca, Bellvís va passar, juntament amb disset pobles més, a formar part de la comarca que agrupa els pobles més plans de la província de Lleida.
El topònim Bellvís prové del llatí "bellu visu", que significa bella vista. Aquest nom podria haver estat donat per alguns dels conqueridors catalans, francesos o refugiats hispànics a la Gàlia, quan reconqueriren aquestes terres envaïdes pels àrabs des de l'any 711. El primer document escrit on apareix el poble de Bellvís amb aquest nom, és el "Termini antiquiti cibitas ilerda" que descriu els termes antics de la ciutat de Lleida, pels voltants del 1170. De les troballes arqueològiques fetes a diferents punts del terme es dedueix que el poble fou molt antic, de gran riquesa econòmica i cristià d'abans del segle VIII. Però juntament amb Bellvís no podem oblidar els Arcs, el nucli agregat a Bellvís, situat a 2 Km. de la vila i que comparteix amb ell Ajuntament, jutjat i registre civil.Sembla que l'origen del lloc fou una vila romana i posteriorment, als anys de la conquesta, una almunia serraïna. Al lloc hi havia una torre anomenada Albaxig i també dels Arcs. El seu terme pertanyia a la senyoria de Bellvís i després, (1344) al capítol de Lleida. L'església parroquial de Sant Antoni Abat ja al segle XII, era filial de l'església major de Balaguer. Els Arcs, fou municipi fins a mitjans segle XIX. Bellvís va ser testimoni i va patir molts saquejos durant la Guerra del Segadors i la Guerra de Succeció. Al segle XIX, sofrí les conseqüències de la Guerra del Francès, per la seva proximitat a la ciutat de Lleida. Qui ha deixat una empremta important tant en la història com en la vida dels bellvissencs és el Canal d’Urgell.
Val a dir que antigament Bellvís era de secà i les vinyes substituïen a tots els arbres fruiters que avui emplenen el seu terme. D’aquí en podem deduir el perquè de l’escut de la vila, representat per un cabrer de raïm. Així doncs, cap al 1862 l’aigua va començar a arribar a tots els camps que fins llavors havien estat de secà gràcies a l’enginyer Domingo Cardenal el qual va ser l’artífex de la construcció dels Canals d’Urgell, l’obra hidràulica més important de l’època. La gent de Bellvís, és a dir els bellvissencs i bellvissenques, antigament estaven lligats al camp i el pas cíclic del temps , que marcava el ritme de vida dels habitants de la vila. Tot i que avui en dia, l’agricultura encara tingui un paper important, les costums han canviat i les noves generacions s’han decantat pel sector de serveis i han defugit de la terra i de les seves obligacions. Tot i això, Bellvís no perd la seva ànima de poble i l’olor dels camps i la fruita a l’estiu.
Però el poble encara quarda en la memòria un altre protagonista que, a partir de 1.905, va començar a formar part del paisatge i de les vides de tots els bellvissencs i bellvissenques, i va ser l’exponent del desenvolupament econòmic de la població fins als anys 50; és sense cap mena de dubte: el Carrilet. Aquest trenquet estava projectat per a transportar la remolatxa a la Sucrera de Menàrguens i enllaçava Mollerussa, El Palau d’Anglesola, el Poal, Bellvís, Térmens, Menàrguens, Vallfogona de Balaguer i Balaguer. Més endavant també va començar a portar passatgers, cosa molt avantatjosa en aquells temps en què hi havia pocs mitjans de transport. Però el cultiu de la remolatxa va decaure amb el temps i els cereals, l’alfals i el panís van agafar protagonisme. Degut a això i a la manca de passatgers que ja es decantaven pels autobusos, el Carrilet va desaparèixer . Però no del tot, perquè si llavors transportava persones i remolatxa, avui, en forma de revista bimensual, porta a casa de tots els de Bellvís: les notícies, les anècdotes, les fotografies, les festes, les tradicions i tot allò que dona nom i vida la poble. Des de llavors fins ara, l’economia ha evolucionat i amb ella també el nostre poble. Bellvís, continua sent agrícola però està desenvolupant un sector de serveis força important que aviat anirà agafant forma de polígon industrial i permetrà créixer el poble.
El municipi de Bellvís pertany a la comarca del Pla d’Urgell, tot i que fins l’any 1988 pertanyé a la comarca de la Noguera. Amb la creació de la nova comarca, Bellvís va passar, juntament amb disset pobles més, a formar part de la comarca que agrupa els pobles més plans de la província de Lleida. El topònim Bellvís prové del llatí "bellu visu", que significa bella vista. Aquest nom podria haver estat donat per alguns dels conqueridors catalans, francesos o refugiats hispànics a la Gàlia, quan reconqueriren aquestes terres envaïdes pels àrabs des de l'any 711. El primer document escrit on apareix el poble de Bellvís amb aquest nom, és el "Termini antiquiti cibitas ilerda" que descriu els termes antics de la ciutat de Lleida, pels voltants del 1170. De les troballes arqueològiques fetes a diferents punts del terme es dedueix que el poble fou molt antic, de gran riquesa econòmica i cristià d'abans del segle VIII. Però juntament amb Bellvís no podem oblidar els Arcs, el nucli agregat a Bellvís, situat a 2 Km. de la vila i que comparteix amb ell Ajuntament, jutjat i registre civil.Sembla que l'origen del lloc fou una vila romana i posteriorment, als anys de la conquesta, una almunia serraïna. Al lloc hi havia una torre anomenada Albaxig i també dels Arcs. El seu terme pertanyia a la senyoria de Bellvís i després, (1344) al capítol de Lleida. L'església parroquial de Sant Antoni Abat ja al segle XII, era filial de l'església major de Balaguer. Els Arcs, fou municipi fins a mitjans segle XIX. Bellvís va ser testimoni i va patir molts saquejos durant la Guerra del Segadors i la Guerra de Succeció. Al segle XIX, sofrí les conseqüències de la Guerra del Francès, per la seva proximitat a la ciutat de Lleida. Qui ha deixat una empremta important tant en la història com en la vida dels bellvissencs és el Canal d’Urgell.
Val a dir que antigament Bellvís era de secà i les vinyes substituïen a tots els arbres fruiters que avui emplenen el seu terme. D’aquí en podem deduir el perquè de l’escut de la vila, representat per un cabrer de raïm. Així doncs, cap al 1862 l’aigua va començar a arribar a tots els camps que fins llavors havien estat de secà gràcies a l’enginyer Domingo Cardenal el qual va ser l’artífex de la construcció dels Canals d’Urgell, l’obra hidràulica més important de l’època. La gent de Bellvís, és a dir els bellvissencs i bellvissenques, antigament estaven lligats al camp i el pas cíclic del temps , que marcava el ritme de vida dels habitants de la vila. Tot i que avui en dia, l’agricultura encara tingui un paper important, les costums han canviat i les noves generacions s’han decantat pel sector de serveis i han defugit de la terra i de les seves obligacions. Tot i això, Bellvís no perd la seva ànima de poble i l’olor dels camps i la fruita a l’estiu.
Però el poble encara quarda en la memòria un altre protagonista que, a partir de 1.905, va començar a formar part del paisatge i de les vides de tots els bellvissencs i bellvissenques, i va ser l’exponent del desenvolupament econòmic de la població fins als anys 50; és sense cap mena de dubte: el Carrilet. Aquest trenquet estava projectat per a transportar la remolatxa a la Sucrera de Menàrguens i enllaçava Mollerussa, El Palau d’Anglesola, el Poal, Bellvís, Térmens, Menàrguens, Vallfogona de Balaguer i Balaguer. Més endavant també va començar a portar passatgers, cosa molt avantatjosa en aquells temps en què hi havia pocs mitjans de transport. Però el cultiu de la remolatxa va decaure amb el temps i els cereals, l’alfals i el panís van agafar protagonisme. Degut a això i a la manca de passatgers que ja es decantaven pels autobusos, el Carrilet va desaparèixer . Però no del tot, perquè si llavors transportava persones i remolatxa, avui, en forma de revista bimensual, porta a casa de tots els de Bellvís: les notícies, les anècdotes, les fotografies, les festes, les tradicions i tot allò que dona nom i vida la poble. Des de llavors fins ara, l’economia ha evolucionat i amb ella també el nostre poble. Bellvís, continua sent agrícola però està desenvolupant un sector de serveis força important que aviat anirà agafant forma de polígon industrial i permetrà créixer el poble.
dimarts, 10 de juny del 2008
diumenge, 8 de juny del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)