Trets històrics del poble

imatges i text extret de www.bellvis.org

El municipi de Bellvís pertany a la comarca del Pla d’Urgell, tot i que fins l’any 1988 pertanyé a la comarca de la Noguera. Amb la creació de la nova comarca, Bellvís va passar, juntament amb disset pobles més, a formar part de la comarca que agrupa els pobles més plans de la província de Lleida.

El topònim Bellvís prové del llatí "bellu visu", que significa bella vista. Aquest nom podria haver estat donat per alguns dels conqueridors catalans, francesos o refugiats hispànics a la Gàlia, quan reconqueriren aquestes terres envaïdes pels àrabs des de l'any 711. El primer document escrit on apareix el poble de Bellvís amb aquest nom, és el "Termini antiquiti cibitas ilerda" que descriu els termes antics de la ciutat de Lleida, pels voltants del 1170. De les troballes arqueològiques fetes a diferents punts del terme es dedueix que el poble fou molt antic, de gran riquesa econòmica i cristià d'abans del segle VIII. Però juntament amb Bellvís no podem oblidar els Arcs, el nucli agregat a Bellvís, situat a 2 Km. de la vila i que comparteix amb ell Ajuntament, jutjat i registre civil.Sembla que l'origen del lloc fou una vila romana i posteriorment, als anys de la conquesta, una almunia serraïna. Al lloc hi havia una torre anomenada Albaxig i també dels Arcs. El seu terme pertanyia a la senyoria de Bellvís i després, (1344) al capítol de Lleida. L'església parroquial de Sant Antoni Abat ja al segle XII, era filial de l'església major de Balaguer. Els Arcs, fou municipi fins a mitjans segle XIX. Bellvís va ser testimoni i va patir molts saquejos durant la Guerra del Segadors i la Guerra de Succeció. Al segle XIX, sofrí les conseqüències de la Guerra del Francès, per la seva proximitat a la ciutat de Lleida. Qui ha deixat una empremta important tant en la història com en la vida dels bellvissencs és el Canal d’Urgell.

Val a dir que antigament Bellvís era de secà i les vinyes substituïen a tots els arbres fruiters que avui emplenen el seu terme. D’aquí en podem deduir el perquè de l’escut de la vila, representat per un cabrer de raïm. Així doncs, cap al 1862 l’aigua va començar a arribar a tots els camps que fins llavors havien estat de secà gràcies a l’enginyer Domingo Cardenal el qual va ser l’artífex de la construcció dels Canals d’Urgell, l’obra hidràulica més important de l’època. La gent de Bellvís, és a dir els bellvissencs i bellvissenques, antigament estaven lligats al camp i el pas cíclic del temps , que marcava el ritme de vida dels habitants de la vila. Tot i que avui en dia, l’agricultura encara tingui un paper important, les costums han canviat i les noves generacions s’han decantat pel sector de serveis i han defugit de la terra i de les seves obligacions. Tot i això, Bellvís no perd la seva ànima de poble i l’olor dels camps i la fruita a l’estiu.

Però el poble encara quarda en la memòria un altre protagonista que, a partir de 1.905, va començar a formar part del paisatge i de les vides de tots els bellvissencs i bellvissenques, i va ser l’exponent del desenvolupament econòmic de la població fins als anys 50; és sense cap mena de dubte: el Carrilet. Aquest trenquet estava projectat per a transportar la remolatxa a la Sucrera de Menàrguens i enllaçava Mollerussa, El Palau d’Anglesola, el Poal, Bellvís, Térmens, Menàrguens, Vallfogona de Balaguer i Balaguer. Més endavant també va començar a portar passatgers, cosa molt avantatjosa en aquells temps en què hi havia pocs mitjans de transport. Però el cultiu de la remolatxa va decaure amb el temps i els cereals, l’alfals i el panís van agafar protagonisme. Degut a això i a la manca de passatgers que ja es decantaven pels autobusos, el Carrilet va desaparèixer . Però no del tot, perquè si llavors transportava persones i remolatxa, avui, en forma de revista bimensual, porta a casa de tots els de Bellvís: les notícies, les anècdotes, les fotografies, les festes, les tradicions i tot allò que dona nom i vida la poble. Des de llavors fins ara, l’economia ha evolucionat i amb ella també el nostre poble. Bellvís, continua sent agrícola però està desenvolupant un sector de serveis força important que aviat anirà agafant forma de polígon industrial i permetrà créixer el poble.